MAPA GUERRA FREDA

QUÈ ÉS LA GUERRA FREDA?

És la època en la qual el món es trobava marcat per la confrontació entre dues superpotències: els EUA i la Unió Soviètica per tal d’estendre les seves influències. S’anomena freda perquè tot i que les armes estaven preparades i el món es va trobar al punt de patir una III Guerra Mundial, mai va arribar a iniciar-se. Entre els anys 1947 i 1989 es va configurar el món bipolar en la que la majoria de països es trobava sota la influència dels nord-americans i dels soviètics; i va ser un estat de guerres diverses i de dues maneres de concebre l’estat, la vida econòmica i la vida social: el Comunisme i el Capitalisme.

Europa va ser l’escenari de la II Guerra Mundial. Quan aquesta va finalitzar, el continent es va quedar dividit entre els països liderats pels aliats occidentals (EUA) i pels liderats per la URSS. Un exemple d’aquesta divisió va ser el territori d’Alemanya, ja que va quedar dividida en 4 zones: americana, francesa i britànica (aliats EUA) i la zona soviètica (URSS). 

POLÍTICA DE BLOCS

La política de blocs va consistir en les discrepàncies profundes que es mantenien entre les dues superpotències: USA i la URSS. Aquestes discrepàncies eren per raons polítiques, ideològiques i econòmiques que van acabar amb la formació de dos blocs completament antagònics. El bloc occidental, liderat pels Estats Units ,  capitalista i lliberal, i el bloc oriental, liderat per la URSS que era comunista. El capitalisme és un sistema econòmic que defensa la propietat privada i en el qual el capital s’inverteix per la producció i el comerç per obtenir els màxims beneficis en un mercat lliure i competitiu. S’inclouen factors de producció com la terra i la mà d’ obra. En canvi el comunisme es caracteritza per la crítica de la propietat privada i la defensa de la socialització dels mitjans de producció, canvi, transport i consum.

Cada superpotència va aglutinar diferents països amb l’objectiu d’estendre la seva àrea d’influència donant lloc a una cursa cap a consecució de la hegemonia mundial.  D’ aquesta manera es va donar la separació d’ Europa creant una línia imaginària anomenada el Teló d’ acer.

Cap els anys seixanta el sistema de blocs va entrar en crisi: es comença a qüestionar l'hegemonia dels dos grans i apareixen fissures i dissidències dins de cada bloc. A més, els països del Tercer Món s'havien mobilitzat en contra de l'alineament i a favor del neutralisme actiu.

CURSA D'ARMAMENTS

Al acabar la 2º guerra Mundial les dues superpotències contaven amb un gran nombre d’armes com avions, tancs, submarins i altres nabius que eren anomenats armes convencionals. Però no eren les armes convencionals les quals els hi cridaven l’atenció, sinó que unes més eficaces, poderoses i difícils de fabricar; entre elles la bomba atòmica.  Al principi de la Guerra Freda era EUA el que posseïa aquestes armes, fet que augmentava el seu poder bèl·lic. Davant d’aquest fet, la URSS va iniciar un procés d’investigació per a la fabricació d’aquestes armes, aquest va tenir una durada de 4 anys.

Aquesta cursa d’armaments va ser promoguda per l’equilibri del terror, ja que la potència que es col·loques al davant de la producció d’armes provocaria un desequilibri internacional. Si una d’elles aconseguís un major nombre d’armes aconseguiria destruir a l’altre. Poc després, l’estratègia principal desenvolupada pels blocs no era ofensiva sinó que defensiva. Va ser un fet que es va desenvolupar des dels inicis de la Guerra Freda. Va consistir en una carrera armamentística com a preparació de la III Guerra Mundial. Al final es va donar amb la fallida de la Unió Soviètica que va ser la primera en patir conseqüències econòmiques.

COEXISTÈNCIA PACÍFICA

Va ser un terme de política internacional proposada pel dirigent soviètic Kruschev per fer referència a les relacions del futur amb la Unió Soviètica i els EUA dins del període anomenat Guerra Freda. El fet fonamental de la coexistència pacífica dels estats amb diferent règim social era la renuncia al enfrontament com a medi per resoldre les discrepàncies internacionals i solucionar-los mitjançant una via pacífica. La igualtat dels drets entre els estats, la comprensió mútua i la confiança entre uns i els altres. Tres fets històrics van marcar els problemes d’aquesta política: la invasió d’ Hongria (1956), la construcció del mur de Berlín i el trencament de les relacions de la Unió Soviètica amb la Xina durant el govern Mao Zedong. La coexistència pacífica va finalitzar amb la crisi dels Míssils de Cuba on les dues superpotències van estar obligades a modificar la seva línia política amb benefici de la distensió . 

PACTE DE VARSÒVIA

PACTE DE VARSÒVIA:

En aquest s’agrupaven totes les democràcies populars de l’Europa de l’Est. Aquest tractat va ser firmat a la mateixa ciutat de Varsòvia el 1955 com a Acord de Cooperació militar pels països del bloc de l’est. Va estar dissenyat sota el lideratge de la URSS i el seu objectiu era contrastar l’amenaça de la OTAN, (Organització del Tractat de l’Atlàntic del Nord) firmat el 1949 per EUA, Canadà i 10 països aliats. Per tant, el Pacte de Varsòvia resultava ser la resposta a aquest tractat anterior. 

CONFLICTES

1950-GUERRA DE COREA: Corea, un país asiàtic que es trobava dividit en dues zones d’ ocupació: soviètica en el Nord i nord-americana al Sud. El 1950, l’exèrcit del Nord va envair al Sud, la ONU va exigir la retirada de les tropes comunistes. Al negar-se, els nord-americans van decidir intervenir en ajut al Govern del Sud. La guerra es va fer més complicada amb la intervenció de la Xina, encara que els americans no van declarar la guerra directa contra la Xina. Finalment, el 1953 es va firmar un armistici que va consolidar la divisió actual de Corea.

1961-CONSTRUCCIÓ DEL MUR DE BERLÍN: Era la frontera que separava Berlín de l’ est amb Berlín de l’oest. Aquesta va ser construïda per la República Democràtica Alemanya.  La seva construcció es va dur a terme pels soldats de l’ Exèrcit Nacional Popular i la vigilància de la Volkspolizei durant la nit del 12 al 13 d’ agost sense avís previ per causa d’unes desigualtats socials i econòmiques.

Al principi de la seva presència hi havia un pont aeri que comunicava tota la zona dels aliats on hi sortien uns 275000 vols diaris. Fins el 1949 que la RDA va posar fi i va declarar el bloqueig total del país.

En aquest moment, Alemanya es trobava dividida en quatre zones, de les quals tres formaven part dels aliats. Un era la República Federal Alemanya, capitalista i dels aliats: França, Regne Unit i els EUA. L’ altre era la República Democràtica Alemanya, constructora del mur, comunista i socialista. Estava sota el lideratge de la URSS.

1962-CRISI DELS MÍSSILS: La revolució cubana del 1959 va col·locar a Fidel Castro davant del govern de Cuba. En plena tensió dels EUA, el règim cubà va evolucionar en pocs anys en una dictadura a la vora de la òrbita de la Unió Soviètica que li donaria una ajuda militar. Al 1961 va donar-se un intent de invasió de la illa per part dels nord-americans juntament amb exiliats anticomunistes. L’any següent, Kennedy va denunciar  la presència de míssils soviètics en el territori cubà que podien aconseguir els EUA, van amenaçar per la força. El món va viure uns dies de gran tensió en la que es trobava a la vora d’una III Guerra Mundial però al cap de 3 dies la URSS va retirar els míssils.

1964-GUERRA DE VIETNAM: Guerra entre Vietnam del Sud (EUA) i Vietnam del Nord (URSS). EUA va bombardejar a Vietnam del Nord i va enviar tropes a Vietnam del Sud. Van haver hi grans bombardejos cap a Vietnam del Nord fins que el 1965 el president Johnson va anunciar la paralització d’aquests. Finalment el 1975 va tenir lloc la unió de Vietnam del Nord amb Vietnam del Sud.