PROBLEMES INTERNS:
Bloc soviètic:
1. Ruptura de les relacions amb Iugoslàvia i la Xina:
Els primers desacords del bloc comunista van començar a Iugoslàvia al acabar la I Guerra Mundial i al inici de la Guerra Freda. El 1948 entre la URSS i Iugoslàvia es va produir una ruptura. Les mesures econòmiques i socials del dirigent Broz, anomenat “Tito” eren llunyanes al comunisme. Aquest nou sistema de socialisme va ser conegut com a Socialisme autogestionari. “Tito” va decidir mantenir-se al marge del pacte de Varsòvia i va ser un dels impulsors del moviment dels països no alineats. Stalin , va denunciar al “titisme”.
La revolució xinesa que va tenir lloc el 1949 i la seva introducció al bloc comunista van ser acollits amb entusiasme ja que eren el país més poblat va fer que participessin econòmicament i políticament. No obstant, a partir del 1959 les relacions entre la URSS i la Xina van originar la voluntat d’ iniciar un nou sistema socialista independent, per part de la Xina. Aquestes diferències van fer que la Xina fes una crida a tots els països comunistes perquè abandonessin el lideratge soviètic.
Mireia Rousaud
1. Primavera de Praga:
La Primavera de Praga va ser un curt període de liberalització política a Txecoslovàquia durant l'any 1968 que va finalitzar amb la invasió soviètica de aquesta. Va començar el 5 de gener de 1968, quan el reformista Alexander Dubček va accedir al poder i va continuar fins al 21 d'agost del mateix any, quan els aliats del Pacte de Varsòvia van envair el país per frenar les reformes
Les reformes que es van fer durant la Primavera de Praga estaven encaminades a garantir nous drets (inclosos els drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de moviments) començant un procés de descentralització econòmica i administrativa (dividint el país en dues federacions, txeca i eslovaca) i un procés de democratització de l'Estat.
Les reformes que es van fer durant la Primavera de Praga estaven encaminades a garantir nous drets (inclosos els drets a la llibertat d'expressió i a la llibertat de moviments) començant un procés de descentralització econòmica i administrativa (dividint el país en dues federacions, txeca i eslovaca) i un procés de democratització de l'Estat.
El procés reformador no va ser ben rebut a la URSS, i va començar una invasió del país al comandament de les tropes del Pacte de Varsòvia. Malgrat la resistència no-violenta d'alguns sectors civils, no hi va haver resistència militar a la invasió, el que va contribuir a evitar nombroses baixes. Després de la invasió de Dubček s’ el va destituir com a president de Txecoslovàquia i es van retirar les reformes aplicades.
Laura Faus
2. Revolució d’ Hongria:
La revolució hongaresa de 19.564 va ser un moviment revolucionari espontani nacional contra la República Popular d'Hongria, el seu govern stalinista i les seves polítiques imposades per la URSS, que va durar des del 23 d'octubre fins el 10 de novembre de 1956. La revolució va començar com una protesta estudiantil que va atreure a milers de persones mentre marxava pel centre de Budapest cap a l'edifici del Parlament hongarès, amb la intenció de transmetre les seves demandes i va ser detinguda. Al reclamar la llibertat, la policia política hongaresa va encendre foc des de les teulades i alguns soldats soviètics van disparar. Aquest fet, va provocar una violència i un desordre total, que es va extendre per tot Hongria i va provocar el derrocament del govern de András Hegedüs. La Revolució hongaresa estava qüestionant l'estil de govern stalinista i, per tant, amenaçava el règim pro-soviètic de partit únic. el Politburó es va mobilitzar per aixafar pel seu compte la revolució.i aprofitant que Occident es trobava dividit a causa de la crisi de Suez, l'Exèrcit Roig va atacar Budapest. Al 10 de novembre la resistència va finalitzar i la revolta va ser aixafada i van començar els arrestos en massa. Les accions soviètiques van provocar el rebuig de marxistes occidentals i van afavorir la percepció general del stalinisme com a sistema irreversible i antidemocràtic.
Carla Martínez
3. Maig Francès:
3. Maig Francès:
El maig frances també conegut com a Maig del 1968, van ser una sèrie d' esdeveniments a França durant la primavera del 1968. L' intent de Charles de Gaulle d' ofegar les vages que estaven sorgint per part dels estudians i universitàris mitjançant la polícia, va acabar amb una contrapartida, estimulant encara més aquest esperit revolucionàri dels joves estudiants. Va consistir en una sèrie de protestes que van fer que Charles de Gaulle haguès de dissoldre l' Assambles Nacional Francesa i convoquès eleccions anticipades el 23 de Juny del 1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada