INDEPENDÈNCIA DE LA ÍNDIA

·         1947: Gran Bretanya va donar la independència de la Índia. La Índia era una colònia d’ explotació on el territori tenia uns interessos econòmics que estaven sotmesos a les estructures econòmiques i administratives que imposava la metròpoli. Tota la població indígena es trobava sota un govern minoritari integrat per funcionaris europeus. La Índia era anomenada “La joia de la corona” ja que era la colònia més rendible de la metròpoli de Gran Bretanya.

En la independència de la Índia va intervenir una gran figura, Mahatma Gandhi. Aquest va denegar la proposta del congrés la proposta del Pla de Gabinet proposa pels britànics el 1946. No confiava en la idea de compartir el poder amb la Lliga musulmana i les divisions i descentralitzacions que proposaven els britànics. En el període d’un any, van morir més de 5.000 persones en enfrontaments entre hindús i musulmans. La divisió de la Índia va ser aprovat per el Congres per tal de evitar una guerra civil entre els musulmans i els hindús. Els líders dels Congres eren del tot conscients que Gandhi era completament oposat a la partició de la Índia i per tant era completament necessari la seva aprovació ja que comptava amb el suport de una gran part de la població hindú. En canvi la Lliga musulmana argumentava que la superioritat numèrica dels hindús pressionaria a la minoria de la població musulmana, i per tant una Índia dividida era la única solució.   Mohammed Ali Jinnah, polític musulmà contava amb gran suport de Punjab Occidental, Sindh, NWFP i Bengala Oriental, tot el que actualment és Pakistan i Bangladesh. El 15 d’ Agost del 1947 va ser aprovada pels anglesos la independència de la Índia, però amb el territori dividit d’ acord amb el desig dels musulmans i els interessos britànics. El territori va quedar en dos estats: la Unió Índia i el Pakistan, tots dos dins del Commonwealth.