PERSONATGES

Charles de Gaulle:

Militar i polític francès que va ser el president de la República Francesa des del 1958 al 1969 amb la seva dimissió. Va participar a la I Guerra Mundial com a capità i el 1958 va arribar a la presidència de la República. Durant el seu manament va afrontar diversos conflictes: la guerra argeliana, la renovació del sistema polític amb la instauració de la V República, va impulsar el projecte europeu i va fer front a la revolució social de maig del 1968. El 1969 va posar fi al seu manament amb la seva dimissió al poder i va convocar eleccions anticipades

Che Guevara:

Ernest Guevara va ser un dels ideòlegs i comandants de la revolució social de Cuba des del 1953 al 1959 que va acabar amb un nou règim polític en el país cubà. Des de llavors fins el 1965 Guevara va participar a la organització de l’ Estat de Cuba desenvolupant càrrecs d’ administració i de Govern principalment en l’ àmbit econòmic. Va ser president del Banc Nacional, ministre d’ indústria i responsable de varies missions internacionals.

Churchill:

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill, va ser un historiador, escriptor; militar i 1r ministre britànic (1940), nascut de mare americana. Va estudiar a Harrow i posteriorment va entrar a l’exèrcit on va lluitar a la Índia, a Sudan i a Sud-àfrica. Al 1940 va ser anomenat 1r Ministre britànic però al 1945 va ser derrotat per Atlee, ja que les seves idees no eren d’ agrado al poble britànic. Anys després el 1951 va ser escollit  de nou.Durant el seu primer govern, va participar en la conferència de Postdam per tal de derrotar al exèrcit de Hitler i posar fi al nazisme. Durant el seu segon lideratge, va tenir una gran relació amb F.Roosvelt que li va ser de gran ajut durant el període de la Guerra Freda.

Clement Atlee:

Destacat polític anglès i líder del partit laborista britànic durant la II Guerra Mundial. Al 1945 va derrotar a Churchill a les eleccions legislatives i va ser anomenat Primer Ministre Britànic. Durant el seu estat en el poder va posar les seves bases per a la  creació de l’ Estat del Benestar, creant l’ assistència sanitària universal i gratuïta. Actualment es considerat un dels millors Primers Ministres britànics i un dels més populars.

Fidel Castro:

Fidel Alejandro Castro Ruz, és el primer secretari del Partit Comunista de Cuba i cap de les Forces Armades Revolucionàries (Exèrcit) de la República de Cuba.  Ja estava al poder l’any 1959 quan va tenir lloc el conflicte de la Guerra dels Míssils. 

F. Roosvelt:

Franklin Delano Roosevelt, va ser el 31èr president dels EUA i l’únic en guanyar 4 eleccions seguides en aquesta nació. Va adquirir un gran paper durant el fi de la II Guerra Mundial, ja que va resultar ser un gran líder pels aliats del vaixell americà de Pearl Harbour. La seva intensa relació amb el Regne Unit i el seu 1r ministre, Churchill li va ser profitós. Va ser partícip en la Conferència de Jalta. 

Gandhi:

Mahatma Gandhi Des de 1918 va figurar obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (les vagues i vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per a resistir al domini britànic. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. El 1931 va participar en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del partit del Congrés, i va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava a l'esquerra. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir a la independència de l'Índia, defensant els musulmans en territori hindú, i per aquest motiu va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys.

                                                   Ho Chi Minh:

Polític comunista Vietnamita i president de la República Democràtica del Vietnam des del 1954 al 1969, un Estat autocràtic obrer i rural de base socialista. Va lluitar contra els francesos en una guerra molt costosa d’ una durada de nou anys.  

J.F. Kennedy:

John Fitzgerald Kennedy, 35è president dels EUA i conegut com a JFK. Va ser escollit al 1960 i va desenvolupar el seu manament des del 1961 fins el 1963 any del seu assessinat. Durant aquests 2 anys va participar en: la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, l’ inici de la carrera espacial i els primers moviments de la Guerra de Vietnam. 

Khruixov:

Nikita Sergéyevich Jrushchov, va ser el màxim dirigent de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques entre el 1953 i el 1964. Va ser el successor de Stalin. Durant el seu poder, va orientar la política cap a un model lliberal però mantenint-se dins d’uns límits de la política comunista. Tot i així, va ser ell qui va propiciar la reconciliació amb Iugoslàvia i el trencament amb la relació que tenia la URSS amb la Xina durant el govern de Mao Zedong. Durant el seu manament a la URSS es va endur grans reconeixements com en la carrera espacial, en la cursa d’armaments però es va quedar enrere amb l’ intent de portar la rivalitat de les superpotències en l’àmbit econòmic.

Nelson Mandela:

És un polític sud-africà, actualment retirat, que va ser un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d'apartheid i va arribar a ser el primer President negre de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. Va ser una celebritat beneficiant-se d'un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per a la igualtat racial. Al 1993 va rebre el Premi Nobel de la Pau gràcies a la seva lluita contra el racisme. També va destacar lluita contra el SIDA, que li va prendre un fill, i avui és una personalitat mundialment reconeguda sobre els Drets Humans.

Mc. Carthy:

Senador republicà dels EUA  per l’ estat de Wisconsin des del 1947 fins el 1957. Durant els 10 al Senat, va destacar per la Caça de Bruixes que va dur a terme. Aquesta va consistir en una persecució a totes aquelles persones que fòssin sospitoses de ser o de tenir algun tipus de relació o d’ influència comunista. Aquest procés va tenir lloc des de l’any 1950 fins el 1956.

Truman:

Harry S. Truman, successor de Roosvelt després de la seva mort. La presència de Truman va ser d’ importància al llarg de la història: al final de la II Guerra Mundial, llançament de les primeres armes nuclears, inici de la Guerra Freda, fundació de la ONU i en la Guerra de Corea. La seva popularitat va ser deguda per la Doctrina que va desenvolupar al 1947, anomenada Doctrina Truman. Aquesta defensava que els EUA podia donar suport a persones lliures que estan resistint els intents de domini per minories armades o per pressions exteriors. Aquesta doctrina va desencadenar una forta tendència anticomunista.

Stalin:

Iósif Stalin, va ser el màxim líder la la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques des del 1920 fins el 1953, any de la seva mort. Va dirigir la construcció del socialisme a la URSS que va passar d’un país rural a una potència industrial. El nivell de vida es va elevar i com a conseqüència va dur a terme una política de repressió caracteritzat per la presència de camps de treball. Va dur a terme uns 4 a 60 milions de morts.

Va ser ell mateix el qui va ordenar el bloqueig de la ciutat de Berlín.

Sukarno:

Líder que va destacar per la lluita a la independència de Indonèsia.  1945, va proclamar la independència d'Indonèsia. Va dirigir la guerra contra els Països Baixos, fins que aquests van reconèixer la independència del país en 1949. A més va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.

Sukarno va suprimir en 1956 tots els partits i va instituir en 1959 la democràcia dirigida.

     El 1961 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

      

    

Willy Brant:

Ministre de les relacions d’ exterior en el 4rt canceller de la República Democràtica de Alemanya. Va destacar per l’ esforç que va realitzar per normalitzar les relacions amb la República Federal Alemanya i el resta d’ Europa de l’ Est. Aquest procés s’ anomena OSTPOLITIK.