DESCOLONITZACIÓ

Després de la II Guerra Mundial va tenir lloc un procés descolonitzador, que va consistir en l’ acceptació de la independència de les colònies.  Aquesta independència que van aconseguir les colònies no va ser del tot beneficiosa per a elles. Això va ser degut, que moltes d’ aquestes colònies tenien un sentiment d’inferioritat davant les decisions econòmiques internacionals. Com a conseqüència, el 1956 es va celebrar la conferència de Bandung on hi van participar 29 països d’ Àsia i Àfrica que havien estat descolonitzats. Aquests volien aconseguir la igualtat davant la presa de decisions. Aquests països s’ anomenaven països no alineats, ja que durant la Guerra Freda no van prendre partit per cap de les dues super potències, la URSS i els EUA.

Aquest fet de desigualtat va originar el neocolonialisme. Consisteix en una nova relació de dependència que tenen els països descolonitzats respecte la seva antiga metròpoli. Aquesta dependència és dona en un àmbit econòmic i cultural, ja que per si mateixes no poden afrontar les despeses econòmiques que els hi sorgeixen. Aquests països no alineats venen les seves primeres matèries al primer món on aquest els hi compra a preus molt inferiors al seu real.

Aquest és un dels fets més destacats de la segona meitat del segle XX que va significar la independència de les colònies d’ Àfrica i Àsia per part d’algunes nacions europees, com: França i Anglaterra.

Aquest procés de descolonització es va donar en dues etapes:

1.     Descolonització d’ Àsia

2.     Descolonització del Nord d’ Àfrica

3.     Descolonització de l’ Àfrica Subsahariana

4.     Descolonització del Sud d’ Àfrica